3. Millor amb ella. Per la gestió pública de l’aigua.

Ningú no discuteix la importància de l’aigua. Però pel que fa a la gestió del recurs, en canvi, la llei permet models públics, models de gestió mixta o altres exclusivament gestionats pel sector privat. Malauradament, aquest debat no és a l’agenda política i l’opinió pública ho desconeix.

És per això que el passat 22 de Març, Dia Mundial de l’Aigua, ESF i el CONGIAC van llançar una campanya que exposa la necessitat d’afrontar aquest debat i treu a la llum les grans diferències existents entre els diferents models de gestió.

Com és lògic, els interessos públics són diferents dels de l’operador privat, que té com a prioritat la creació de valor per l’accionista. Aquest canvi de model de gestió de l’aigua, altera les prioritats: el que ha de ser un servei bàsic per a la població, esdevé un servei mercantil. Així, l’aigua subministrada no són els metres cúbics d’un recurs natural, sinó que representa el volum de negoci. La ciutadania passa de ser considerada “usuari” a “client”. I les licitacions de serveis d’abastament d’aigua es converteixen en simples subhastes financeres.

D’altra banda, la responsabilitat de l’administració per garantir el servei queda molt debilitada en aquells municipis privatitzats ja que la gestió de la informació estratègica i la capacitat de control passen a dependre de l’operador privat. En els serveis privatitzats la transparència en la informació és inexistent el que impossibilita que l’administració pugui governar el servei.

Cal construir un pacte social referent als serveis públics que permeti promoure models de desenvolupament social, així com la governança del territori. El repte dels serveis públics és incrementar la consciencia dels servidors públics

Cal insistir en que els serveis públics que presten les administracions són a la base del pacte social amb la ciutadania, que no es pot acomplir sense els instruments adients: la informació estratègica de la gestió i la capacitat de presa de decisions. I cal un pacte social que aglutini tots els actors implicats: les administracions, les entitats reguladores, els operadors públics i la ciutadania.

Considerem que les col·laboracions públic-privades no són la solució als problemes abans descrits, sinó que estan agreujant la crisi de les institucions públiques. Demanem que s’iniciï un debat en profunditat i un procés participatiu i democràtic on sigui la ciutadania la que decideixi com vol gestionar l’aigua a Catalunya.

 

Eloi Badia i Jaume Delclòs,

membres d’Enginyeria Sense Fronteres

 

Consulta més informació a la web de la campanya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s