Instal·lació fotovoltaica a l’Amazònia equatoriana (2a part)

Posted: 1 Octubre 2010 in Ecoturisme comunitari 2010-2011, Esdeveniments

Segueix la segona entrega de la instal·lació que ESF va desenvolupar al més d’agost dins el projecte que està duent a terme a l’Amazònia equatoriana . En la primera fase es va col·locar el cablejat i els panells solars. En aquesta segona calia instal·lar tots el elements que anirien una petita caseta per l’emmagatzematge i la transformació d’energia. La comunitat va assolir el seu compromís de construir una petita bodega on col·locar els nous equips abans de que ESF arribes per dur-la a terme.

De nou es van desplaçar els quatre membres de l’equipo tècnic i es va utilitzar tot el procés d’instal·lació com una capacitació teorico-pràctica per els beneficiaris, que van mostrar una alta predisposició i interès. El relat, en línea amb el primer, intenta reflectir com va ser aquest procés des de la perspectiva personal viscuda per l’equip de treball.

El dilluns dia 9 d’agost, vam tornar a agafar una canoa per  baixar cap a Alta Florencia a acabar la instal·lació. Cal dir que la canoa l’havíem carregat el dissabte, quan ens van arribar els materials (bateries, reguladors, inversor, cables, bombetes,…), i aquesta ja va marxar el diumenge cap a Nuevo Rocafuerte. En aquest viatge ens van acompanyar també els companys de Tarragona i membres de la Red de Lideres Comunitarios Ángel Shingre (RLCAS) i el Comité de Derechos Humanos, ja que havien organitzat uns tallers amb membres de les diferents comunitats de la REST a Nuevo Rocafuerte. Abans d’arribar a aquest petit poble límit fronterer per l’est amb el Perú a dormir, vam fer una petita parada a Alta Florencia. Allà vam poder comprovar que la comunitat havia treballat i ja tenia acabada la caseta per posar els equips. El dimarts el vam passar a Nuevo Rocafuerte, assistint als tallers i conferències.

Ja el dimecres al matí ens vam traslladar un altre cop a Alta Florencia, disposats a treballar de valent per enllestir la instal·lació el més aviat possible. Vam arribar i de seguida ens vam posar a treballar per posar a lloc les bateries, els reguladors, els inversors, les caixes de connexions i les làmpades que faltaven. Amb compte, i ensenyant als responsables, vam començar a fer les connexions comprovant que tot quedés ben subjectat. En tot aquest procés ens va acompanyar el mateix grup de nois que havien rebut la capacitació teòrica el primer dia de la fase 1.

En la següent jornada de treball vam realitzar totes les connexions dels diferents components. Per les característiques de la infraestructura la instal·lació era d’una complexitat mitja. Finalment van quedar instal·lats 4 reguladors 40A, dos inversors 600W i 25 bateries 115Ah. També vam fer una petita instal·lació al port per col·locar una bombeta exterior. Vam tenir cura en anar detallant cada pas que es donava als beneficiaris, parant a dibuixar esquemes i deixant-los treballar a ells mateixos. Aquella mateixa tarda vam poder fer les probes de funcionament. Aquestes van fer sortir un problema. La comunitat disposa d’una nevera el consum de la qual supera en un 70% el que indica la seva placa de característiques i que per la seva engegada necessita un pic d’energia que no aguantava l’inversor de 600W. Aquest problema el vam solventar 10 dies després en una nova baixada en la que es va substituir el inversor per un més potent. Aquest va ser l’únic contratemps. La resta de la instal·lació va quedar en perfectes condicions des de l’inici.

La complicitat amb els beneficiaris va augmentar molt en aquestes últimes jornades de treball. La última tarda tota la gent que recolzava la instal·lació va desaparèixer aproximadament a la mateixa hora que cada dia, en la que l’equip de treball es quedava sol fins el següent dia. Això ens va fer sorgir un sentiment de incomprensió i desencís per no rebre ni una salutació a forma de comiat, ja que la nostra canoa sortia a la matinada següent. Aproximadament una hora i mitja més tard van començar a aparèixer el beneficiaris. Venien vestits com no els havíem vist, possiblement amb les seves millors robes i amb tota la família. En poca estona més érem ja al voltant de 30 persones i s’ensumava que alguna cosa especial havia de succeir. Ens van oferir un bon sopar, ens van donar un bol de chicha gegant, dels que la seva tradició diu que es dona alhora d’exemplificar un gran agraïment. Es van succeir les paraules solemnes d’agraïment, de la directiva i molts altres beneficiaris. Nosaltres també vam parlar per tothom, deixant clar que nosaltres només érem els executors, però que no hi seriem sense el recolzament del nord, els nostres voluntaris, els nostres finançadors i que tots estaríem ja recompensats només amb que es fes un us responsable del que allà deixàvem, i que allò suposes una oportunitat que pal·liés algunes de les seves necessitats i facilités la seva felicitat. Vam continuar rebent ofrenes senzilles, beguda, caramels… i vam ballar fins ben entrada la nit musica kichwa, suposant per nosaltres una oportunitat inigualable per apropar-nos a la seva cultura.

A la matinada següent van sortir cap al Coca, amb una sensació de pena per marxar i de satisfacció per creure haver fet una bona feina. Les conclusions extretes en dies posteriors ens fan creure que, si bé tot és millorable, la instal·lació a Alta Florencia va deixar un llistó ben alt per superar-la, per el desenvolupament tècnic i de coordinació, i sobretot per la implicació dels beneficiaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s